NO ET CONVIDARÉ A CAP MÉS COPA

Ens has fet una putada , encara em sembla que és una broma que em costa d’entendre, peró de mica en mica ho anirém asimilan , avui tot eran cares tristes , de sentiments d’impoténcia , de no sapiguer que dir , un cop baix ... em vé a la memória els moments viscuts amb tú , quan erem joves i anavem amb bicicleta , de copes al Casino i al Cerebrum, els vermuts amb regust de ressaca dels Dissabtes al matí al Grinzing , del teu Vespino , dels dinars a Llafranc amb la Lidia , els sopars a casa amb el Ton i la Mercé , del teu Ford Fiesta ,de la castanyera de la Rambla , de quan per Nadal anavem a comprar cava amb el Toni i el Forte, de quan em portaves roba de Chus per la Mireia...

Et tinc que dir que no t’he dit moltes coses que ja no et podré dir , t’he les diré la propera vegada que ens trovem allá dalt , aixó si , em convidarás tu a les copes.

Siguis a on siguis que trovis el que aquí no vas trovar.

EL CAMÍ FÀCIL

No sempre les coses surten com un havia programat,,malgrat preparar-ho amb il·lusió.

No sempre es pot acontentar a tothom, malgrat sigui la intenció.

No sempre la gent pensa igual que un mateix, malgrat intentar pensar en bé.

No sempre els camins son del agrat de tothom, malgrat pensis amb la majoria

No sempre les il·lusions son compartides, malgrat les hores dedicades.

El camí fàcil es destruir i criticar , no val la pena fer cap esforç , sempre trobaràs a algú disposat a trepitjar el castell de sorra.

La cosa ja cansa , sempre la mateixa cançó , es molt fàcil destruir quan no tens res a perdre i cap idea a aportar.  

Frustració?  gelosia?... no val la pena company...

EL NOSTRE PETIT PAIS

Sempre he cregut que formàvem un grup molt ben unit i que l’únic objectiu era passar-nos-ho bé to disfrutant de la bicicleta; es va instaurar una puntuació per donar més al·licient al tema de les sortides i sempre en plan “conya”, mai m’ho vaig plantejar com un tema competitiu i menys encara com un tema que pogués aportar tensions, sinó tot  el contrari,la finalitat era fer un petit repartiment de premis on es reconeixia  a la persona que havia sortit més vegades, la persona més fidel al grup, en fi, un petit homenatge a la persona en sí, mai havia pensat premiar el més ràpit o el que més amunt pujés o el més guapo, senzillament era un motiu més per, al meu entendre,  passar-nos-ho encara més bé.

La meva sorpresa ha sigut quan he vist que a una petita part del grup,aquest sistema de puntuació no els hi agrada,  troben que és competitiu i que es perd l’esperit , segons ells diuen, del que era inicialment “estemroedejats”..

“estemrodejats” ha sigut sempre un grup de gent progressista, on ens unia una mateixa afició, el btt,la muntanya, la natura, on la gent (fos del partit polític que fos) era membre de ple dret dintre d’ aquest petit país fictici que vàrem crear nosaltres mateixos.

Si algún ciutadà d’aquest petit país no s’hi troba a gust ho té molt senzill: no es necessiten ni visats de sortida ni donar grans explicacions : la frontera és sempre  oberta, segurament trobarà un altre país d’ acollida més a mida per les seves necessitats i objectius.

Tots els que formem aquest grup som gent amb la suficient intel·ligència per saber si volem, o no, ser ciutadans d’aquest petit país: els que ens quedem, ja saben com funciona, a la resta desitjar-los bon camí, sempre són a temps de tornar al que un dia va ser casa seva.    

ODA PRIMAVERENCA

Amb l’arribada de la primavera,
Renovació interior
Els ocells van per feina
I les fulles surten de nou
Per tornar a marxar a la tardor

Preparem sortides llunyanes
Que amb ganes planegem
Però quant sigui l’hora  arribada
Molts pocs en gaudirem

Bicicletes de materials lleugers
Components d’alt nivell
Tecnologia avançada
Per anar a fer el passerell

Pagina web a tot color
Fantasia i il·lusió
Per fer una mirada
I deixar-la amb fredor

Alguns ja no fumen
Alguns ja no veuen
Però tots sabem la veritat
... el dimoni es amagat

Proposen sempre els mateixos
Dictador – segons alguns-
Els altres,banc de peixos
Que necessiten de la llum

I si una cosa es veritat
Constància i abnegació
Intel·ligència i integritat
-per alguns un gran cabró-
Soc jo, el president
Que amb la meva mà punyent
Us trasllado  pels confins
De trialeres i camins
Que mai us hauríeu imaginat
Trepitjar de veritat

A cagar tots a la via ,
I us demano amb humilitat:
Dissabte a la pastisseria
Que estarà(com sempre)tot arranjat

 

DÒPING?

Llegia una noticia sobre el dòping al mon del ciclisme que parlava sobre el corredor Roberto Heras, el qual havia donat positiu a la contraanàlisi feta al sospitar que es dopava; no es estrany : tant d’esforç continuat, a la força , un s’ha de prendre alguna potinga doncs la fabada i les galetes energètiques no fan efectes miraculosos. I de sobte m’ha vingut al pensament...el Valentí... El Valentí, aquest home: mans com a claus angleses, mirada desconcertant, fort com la porta del Sant Esperit, prominent bigotut, buscabrega i descarat...com s’ho ha fet per deixar de ser el cotxe escombra del grup ? s’ofegava amb la humitat ,lesionat de l’ombro i de sobte...el miracle ! una somera revifalla !...ara es la fletxa del grup, l’incombustible ...ja no li afecta la humitat, ja no te que anar a fer cap escàner...rar,no? Fa reflexionar...l’espinning te tants efectes miraculosos ? jo crec que no, hauríem d’analitzar (mai mes ben dit) el tema amb mes detall...segurament amb una analítica tindríem la resposta ... Aquí queda la reflexió ... Reflexionem-hi !

TENIA RAO

Em miràveu tots amb cara rara
Pensàveu que ja no hi tocava
Vareu dubtar al preguntar-li al cambrer
El cataveu i no dèieu res
Pensàveu que el president era boig
Algun ja pensava en presidenciable
Bau posar en dubte la meva paraula
Però...
Avui el Maître m’ha donat la raó
Ha dit que li feia il•lusió veurem
Que una mà inexperta el va fer errar
Efectivament...
Tenia raó el president
Com sempre
El president
L’oruxo era anisat
Però els paladars que el varen catar
Inexperts pedaços de pell i carn
Van fer dubtar de l’integritat del president
L’oruxo era anisat
Avui era sec,tothom a callat..
El president tenia rao
L’oruxo no era anisat
Era sec.

CAMINS SENSE CADENES !!

Es de suposar que nomes va ser una clavícula trencada, però la veritat que la caiguda d’aquell xicot al xocar la seva bici amb una cadena posada a la meitat d’un camí, va ser un mal menor,desprès la moguda del telèfon d’urgència 112, l’ambulància, la policia...tot per una cadena a la meitat d’un camí. Puc entenc que les cadenes que posen a les entrades dels camins dels parcs naturals, però una cadena sense cap sentit al mig del camí no ho entenc.
Com a positiu diré que gràcies al GPS, varem ser localitzats i ubicats immediatament, un cop llegits els graus, minuts i segons la noia del 112 em va confirmar que havia localitzat la nostra posició i que envia immediatament ajuda, que increïblement va arribar en menys de 30 minuts.
Desprès comentant l’afer amb altres companys resulta que en aquella cadena ja si havia estrellat mes d’un bttero amb conseqüències molt més greus.
La Diputació de Barcelona, gestora i propietària del parc natural de St.Llorenç del Munt i serra de l’ Obac, àuria de posar fil a l’agulla i eliminar les moltes cadenes que son innecessàries i deixar de vallar i tallar camins. La diputació sembla que gestioni un espai d’us privat però tindria que recordar, mes sovint, que es d’ us públic on tenen cabuda totes les activitats que seguin respectuoses amb el medi ambient, inclòs el BTT.

MATATS

Arriba un moment que s’han de plantejar les coses, agafar el toro per les banyes, fer front a la realitat i mirar-se a un mirall....i preguntar-te, realment m’agrada sortir amb bici?, tal i com va el ritme de sortides es podria dir que el patetisme ens envolta, de que ha servit fer el famós calendari ? ningú diu res, ningú proposa, sempre son els mateixos els que donen la cara...
Provablement tindríem que plantejar-nos canviar de nom i dir-nos “estemmatats”
defineix millor la situació actual del grup.

CALÇOTADA !!!

Ja era hora :

Desprès de tant temps amb problemes informàtics de caire conectiu i a sobre castigats per l’indiferència del company Moline, que tot sigui dit fins que no l’he amenaçat amb una fugida airosa al grup mixt, no s’ha espavilat…per fi tornem a estar aquí.
Docs que tinc que dir des de llavors? bé, l’iniciativa de la calçotada del Moliné i la Renata, tot un èxit, tant d’assistència com de qualitat ; targetes vermella per el Sr. Xavi que a aquestes altures ja deu tenir diplomatura i màster en reformes integrals i segona targeta per el Sr. Coll, home...una cosa es l’excusa de la cama,però per anar a una calçotada no fa falta tenir els lligaments al 100%,no?
Al respecta també s’ha de destacar la bona convivència per part de les mullers...cap incident remarcable i bon entén-te entre elles, això no se si es una bona o una mala noticia...
Com sempre varem gaudir de la conya del Ton amb 41 aniversari del company inclòs i acompanyat de “símil pastis” i espelmes, (ens fem vells ) , es fi una festeta rodona..
S’aplaudeix iniciatives d’aquest caire i n’esprem de pròximes

CANNONDALE O SPECIALIZED ?

Avui parlaré sobre una controvèrsia bizantina: m’explico ; Cannondale ó Specialized? La pregunta es obvia però com que volíeu sang aquí la teniu.
Jo que soc un home de seny als finals del segle passat , vaig adquirir una “bicicleta” Cannondale, en aquella època era una novetat. Molta gent la van criticar i fins i tot alguns, eludint fronteres, la varen adquirir als E.E.U.U. ó Puigcerdà fins aquí tot correcte, però aquesta gent ha d’entendre que hem canviat de SEGLE, estem al segle XXI (ja se que per a molts els números romans els i sona a tapa de bar) i ja existeixen telèfons amb càmera fotogràfica, màquines de fotos digitals i es possible enviar un paper a l’alta punta de mon mitjançant un telèfon…,si senyors meus: el mon ha EVOLUCIONAT…les Cannondales encara NOOO. Inclús tenim alguns component del grup que encara no te amortidor de darrera i ni parlar-ne de 3 plats!! Dos ! que es mes varat!!
La Cannondale ja es objecte preciat en el mon de la brocanteria; es l’eslavó a extingir per sorgir amb força una marca, també Americana, que es diu SPECIALIZED…aquesta marca ha sabut evolucionar junt amb el temps creant màquines perfectes a la mida d’homes perfectes tal i com marca la selecció natural, amb això no bull ferir la sensibilitat d’algunes persones que es pensen ser erudits en el tema i mes que bicicletes tenen clàssiques d’època que mes que btt’s semblen artefactes llauradors de camps de conreu de secà...
I la pregunta que sorgeix es : evolucionar o ser mer camperol llaurador ?

EXPRESI.
W.E.C.